Com que ja fa calor a casa hem inaugurat la temporada del gaspatxo. Des d’ara fins passat l’estiu sempre tindré a la nevera en una gerra.
Que vens del carrer amb molta calor un gotet per refrescar-te. Que a la nit improvises un sopar lleuger. L’entrant ja el tens talles uns trossets dels ingredients que ja són a dins per mastegar una mica i llestos.
De maneres de fer-lo hi ha tantes com persones. Jo el faig a la meva manera que no té res a veure com el fa la meva mare ni com el feia la meva avia (ambdues andaluses).
Jo aprofito la tecnologia i el faig a la Thermomix. No sé per que però em sembla que l’oli i el vinagre deuen quedar com “emulsionats” (no sé si el concepte és correcte però jo ja m’entenc), que li dóna una “textura” diferent. A més el faig sempre amb glaçons i els trituro, d’aquesta manera els tinc ben fresquet encara que l’acabi de fer i el soroll que fa la” trituramenta”, els meus fills ho aprofiten per cridar sense que els pugui renyar perquè no els sento o es tapen i destapen ràpidament les orelles amb les mans i s’ho passen pipa, que bufons!
Jo li poso com 1,200 grams de tomàquets madurs amb pell i llavors, no m’entretinc a treure-les, la màquina aquesta s’ho carrega tot. Un pebrot verd, un cogombre no gaire gran, una ceba, una llesca de pa, oli, vinagre i sal (a ull), aigua freda i glaçons i apa! A fer soroll. Quan ho feia amb el minipimer no quedava igual. De debò. I un altre misteri d’aquells sense resoldre: millora d’un dia per l’altre, per què? no tinc ni idea.
Que vens del carrer amb molta calor un gotet per refrescar-te. Que a la nit improvises un sopar lleuger. L’entrant ja el tens talles uns trossets dels ingredients que ja són a dins per mastegar una mica i llestos.
De maneres de fer-lo hi ha tantes com persones. Jo el faig a la meva manera que no té res a veure com el fa la meva mare ni com el feia la meva avia (ambdues andaluses).
Jo aprofito la tecnologia i el faig a la Thermomix. No sé per que però em sembla que l’oli i el vinagre deuen quedar com “emulsionats” (no sé si el concepte és correcte però jo ja m’entenc), que li dóna una “textura” diferent. A més el faig sempre amb glaçons i els trituro, d’aquesta manera els tinc ben fresquet encara que l’acabi de fer i el soroll que fa la” trituramenta”, els meus fills ho aprofiten per cridar sense que els pugui renyar perquè no els sento o es tapen i destapen ràpidament les orelles amb les mans i s’ho passen pipa, que bufons!
Jo li poso com 1,200 grams de tomàquets madurs amb pell i llavors, no m’entretinc a treure-les, la màquina aquesta s’ho carrega tot. Un pebrot verd, un cogombre no gaire gran, una ceba, una llesca de pa, oli, vinagre i sal (a ull), aigua freda i glaçons i apa! A fer soroll. Quan ho feia amb el minipimer no quedava igual. De debò. I un altre misteri d’aquells sense resoldre: millora d’un dia per l’altre, per què? no tinc ni idea.
